Lisístrata és una comèdia d’Aristòfanes de l’any 411 aC, segurament presentada a les Dionisíaques ciutadanes, que ocupa el moment culminant de l’art aristofànic.
Els desencerts polítics dels homes atenencs, que una vegada més s’han embolicat de mala manera amb la guerra contra Esparta, fa que les dones, mogudes per Lisístrata, es rebel·len: acorden d’abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb els marits i amb els amants fins que els homes no signen la pau.
Fins ací l’argument de l’obra del màxim representant de l’anomenada comèdia antiga.
Però per què nova fórmula? NOVA FÓRMULA perquè l’efecte còmic naix precisament de la confrontació de la realitat amb l’absurd. Però precisament de la seua absurditat trau la seua força. La comicitat provoca la transformació que permet superar el conflicte. La deformació grotesca, paradoxalment, permet a l’art d’apropiar-se de la realitat i incidir en ella.
Fitxa artística:
Lisístrata Alícia Ripoll
Vileda Paqui Noguera
Terreta Gloria Pascual
Ariel Mari Franç Torres
Palmolive Patricia Montaner / Rosa Vallés
Luzil Victòria Cardona / Arminda Castejón
Ajax Toni Pérez
Calgonit Cèsar Monzonís
Asevi Xàvier Díez / Enric Gil
Norit Josep Dimas Montiel
Perlan Jaume Costa / Joan Segura
Vernel Paco Bertomeu
Neutrex Dani Redondo
Évax Vicenta Gimeno / Sonia Escrivà
Tàmpax Josep Lluis Ronda / Vicent Llopis
Direcció: Santi Gomar
CARTELL Castejón
ADAPTACIÓ TEXTOS J. Dimas Montiel, Santi Inocencio Artur Ruiz
ESPAI ESCENIC Santi Gomar
ESCENOGRAFIA I ATREZZO Carles Montero, J.Dimas Montiel Santi Inocencio
VESTUARI I MAQUILLATGE Josep Vicent Llopis
PERRUQUERIA Boro
IL·LUMINCACIÓ Edu Bolinches
SO Santi Inocencio
REGIDOR Paco Bertomeu
PRODUCCIÓ Tarannà Teatre.
«Desgraciat el poble que només te filòsofs, intel·lectuals, comerciants de subversió que es miren tot el dia el melic i coven el seu ego. Un tall d’hipòcrites i cínics. Uns covards de merda… com tots vosaltres?»
«Totes les dones ho fan. Es a dir, que totes les dones no ho fan… Mira, ninguna no ho ha de fer fins que no acabeu amb la guerra.
La guerra? Què ha de vore la guerra en el fet que ho fem o no ho fem?»
